hammer women dresses

5 curiositats sobre imatge de les tribus del riu Omo.

Imatge, moda, com ens veiem i com ens veuen. Perque es important.
El meu viatge a Etiòpia em va fer reflexionar sobre el significat de la imatge en la societat i l’evolució personal i social que representa la manera en que ens presentem al món. Alguns encara pensen en la moda com alguna cosa frívola, quan antropològicamen s’ ha demostrat que és un mitjà més d’ expressió, de la cultura, l’ art, o de la pròpia història.
Però jo mai havia vist una confluencia tan substancial de identitats i cultures, com a Etiòpia, on la imatge implica molt més del que a primera vista sembla, i on l’aparença pròpia sempre té un significat més enllà de la simple vanitat.
En un país on viuen una cinquantena de tribus i ètnies diferents, amb diferents ritus, diferents formes de vida i creences, i penso que inclús en diferents estats de l’evolució, no hi ha com visitar un mercat tradicional a observar el grau d’estètica i riquesa visual i la diferenciació entre els ornaments de les diferents tribus. Tot i que el món occidental està entrant amb força fins i tot en aquest reducte d’Àfrica i cada vegada es veuen més Africans que deixen la seva cultura per vestir com occidentals.
Tot i així, en les diferents tribus, es veu que el sentit estètic i de la imatge impregna tota la seva cultura des dels seus origens i cada detall té la seva importància i no es pot ignorar.

1. La teva imatge ets tu

1. Els Hammer i la importancia de cada detall.

Les tribus de la zona es reconeixen mútuament per la seva imatge i forma de vestir. Un pot identificar amb certesa absoluta a quina tribu pertany un altre pels ornaments que porta i que ningú fora de la pròpia tribu, portaria. Fins i tot si hi ha un casament entre tribus ( les dones s’uneixen a la tribu de l’home) continuen portan els simbols de la tribu on néixer. Perquè elles són qui són. El casament no els fa algú diferent. I la seva imatge no canvia.
Els ornaments parlen del seu estatus social, de si son casat o no, de la vida que porten i de com els veuen els altres. Són un símbol d’unió i de diferenciació a l’hora.

Jóves de la tribu Hammer mostren sempre les seves millors gal.les. Les perletes de colors son un símbol de riquesa i estatus.

 

Aquesta jove Hammer porta tres collarets al colls, tants com parelles ha tingut. La mostren com una dona forta i apreciada per als homes. El collaret amb protuberancia indica que torna a estar casada. El collaret ample de petxines indica la seva pertenència la tribu. Les perletes de colors i la pell que porta indiquen el seu estatus social. És una dona acomodada.

 

2. La teva cultura forma part de tu

Los Dorze y la pell de lleopard.

Els Dorze viuen a les muntanyes prop de Arba Minch. Tot i viure aïllats en una muntanya, és una de les tribus que estan més en contacte amb la cultura occidental. Hi ha una important comunitat Dorze a Addis Abeba i no és estrany que els Dorze joves vagin a la Universitat. També fan teixits que venen amb èxit, artesanía, mobles i són coneguts per la seva riquesa musical. La seva esperança de vida és molt superior a la mitjana nacional, la seva economía, i normes de convivencia, molt similars a les cultures occidentals.
No obstant això, i per tradició, encara cacen els lleopards.
A Etiòpia hi ha una pena de 30 anys de presó si és caça un animal salvatge, i el Dorze ho saben. Però per a ells, la pell de Lleopard no és simplement un ritu de pas a la maduresa. L’adolescent ha de caçar-ne un per demostrar que és un home i sent un dels felins més ràpids del planeta, no és una tasca fàcil. Però l’important és que aquesta pell l’ha de tenir tota la seva vida i ha de ser enterrat amb ella.

Se la posarà en dies especials, si vol casar-se i tenir una familia, n’ ha de tenir una. I es un signe de respecte portar la pell durant els enterraments, es més, no fer-ho es pot considerar un insult.
Les tradicions al voltant de la pell de lleopard están tan impregnades en la seva cultura que el Dorze segueixen caçant malgrat les prohibicions.

Jove comerciant de teixits Dorze mostrant orgullos la seva pell de lleopard.

3. Les modes porten el canvi

Les prendes occidentals

No obstant això, els Dorze potser són els que utilitzen una vestimenta més occidental. Les dones Dorze porten roba de colors i dissenys rics. Els homes Dorze porten amb regularitat pantalons i camisetes. Els Dorze són conscients de la seva imatge i com la resta de tribus, si esperen visita, es posen el seu millor vestuari . Les tribus poc a poc a poc estan adquirint l’hàbit de vestir-se. S’espera que en pocs anys algunes d’aquestes formes del vestit tradicional desapareixeràn. Fins i tot les tribus més recòndites estan començant a portar roba occidental.

Dones Dorze preparan el kocho, el plat tradicional.

Jóves de la tribu Arbore anant al mercat, amb les seves pintures, xanques, i calçotets en lloc del tradicional pareo de tela de colors.

Comença a ser freqüent veure prendes occidentals en díes de mercat.

Crida d’atenció el valor que donen a aquestes peces. Em va fer pensar el veure uns joves Hammers que caminaven amb les sabates penjades del coll i se les van posar en arribar al mercat. Si tenim en compte que algunes tribus viatgen quaranta i cinquanta quilòmetres a peu per arribar al mercat, descalços, cal dir que les sabates són considerades un objecte de luxe i s’utilitzen com un signe de vanitat.

 

4. La teva imatge influeix en els altres

Els Mursi i la importancia de la imatge.

No obstant això la tribu que més em va impressionar i no només per la seva enorme riquesa visual, va ser sens dubte la tribu Mursi.
En primer lloc, perque és una de les tribus més prehistòriques que existeix i de les més difícils de visitar. Són nòmades i no construeixen més que unes cabanes baixes arran de terra per passar la nit, així que no hi ha assentaments, i ni tant sols el govern no ha aconseguit censar-los. I en segon lloc perquè els consideren una tribu perillosa. Viuen a la frontera d’ Etiòpia amb Kenya i Sudan i porten armes, kalashnikov, que aconsegueixent traficant amb ivori i animals. Són caçadors i no segueixen cap de es lleis que són més o menys conegudes per la resta de les tribus del riu Omo. Es mouen per la seva àrea i són incontrolables. Els habitants de la zona saben que és millor no trobar-los sols, i els turistes corren perill si no estan acompanyats i protegits.
Es poden visitar pagant al cap de la tribu, després d’informar a la guàrdia de les zones que es mouen de la visita per que els ho faci saber i els lliuri els diners. Les visites es fan en grups de quatre o sis persones i acompanyats per soldats etíops armats. Visitar-los sense previ avís, seria considerat un acte d’agressió. No els agraden els turistes, tot i que en els darrers anys han après que són una altra font d’ingressos i els toleren.
La visita és ràpida i la interacció mínima. I les fotos són de pagament. Coneixen be les cameres, pero no les tablets, el que em va permetre treure algunes fotos que mostren realment com és la vida dels Mursi.

Els homes porten una túnica de un teixit tradicional, molt similar al que utilitzen els massai. És graben el cos fent-se talls que quan curen s’assemblen a intrincats tatuatges . Sempre porten llança o kalashnikov. Són guerrers i ho mostren en les seves actituds agressives.

Les dones també porten la tradicional tela, de joves els perforen el llavi que decoren amb un plat. Són plats elaborats amb argila i llet de lactància que fan i decoren elles mateixes. Alguns diuen que era una prevenció. Desfiguraven a les dones per tal que no fossin atractives per als comerciants d’esclaus. Hi ha moltes teories sobre el tema, però en realitat es desconeix l’origen d’aquesta tradició estètica.

Dona Mursi amb plat al llavi.

 

Dones Mursi. Només una porta el plat al llavi i s’aprecien els llavis penjats de la resta. Impresiona la seva postura dreta i posat elegant. Aquesta foto es va pendre sense elles saber-ho.

Amb l’excepció de la tradició del plat al llavi, i a diferència d’altres tribus el vestit no els identifica. De fet el Mursi es una tribu molt més arcaica que la resta i viu en un estat absolutament salvatge sense mes béns materials que els que tenen a les seves cistelles i no obstant això, donen molta importància a la imatge.
Segons la Professora Karen J. Pine, psicòloga i investigadora especialitzada en moda, els Mursi es vesteixen per aconseguir una reacció en els altres. En una societat sense miralls, utilitzen de tot, branques, flors seques, pedres, llavors, banyes, plomes… tot això amb l’únic propòsit de diferenciar-se, de fer-se veure. En una societat de guerrers orgullosos no es pot ser tímid. En una societat on un no es veu a si mateix, la reacció dels altres els dóna pistes sobre la seva pròpia imatge.

5. Sigues tu mateix

Estilo, carácter, personalidad, todo forma parte de tu identidad.

No obstant això, malgrat les diferències, hi ha alguna cosa que si tenen en comú totes les tribus que he visitat i és que tenen un sentit de l’estètica molt clar. El simbolisme de la pròpia tribu, més enllà de la pròpia imatge és important. Dones i homes es pinten mútuament i pinten els nens. Les noies s’empolainen l’una a l’altre i les seves rialles i flirteig són comparables a les de les adolescents occidentals. La fabricació d’ornaments i la roba és important i pren bona part del seu temps. Saben qui són i quin paper tenen a la tribu. Una cicatriu, la manca de dents, o d’una part del cos… no afecta la seva imatge per a res.
Aquestes tribus són un tresor antropològic amb data de caducitat. La seva forma de vida i de vestir està sent envaït per la cultura occidental, l’orgull de pertinença amb que porten els seus adorns s’esborrarà de la història de ma de les camisetes occidentals, i aquesta part de la seva cultura es perdrà. Només podem esperar que, amb la seva imatge, no perdin també el sentit d’identitat, perquè aquestes persones es moure’n amb seguretat en la percepció de la seva imatge, una cosa que no sempre es troba en la cultura occidental.
Si tenen l’oportunitat de veure el seu reflex en un mirall, o en la finestra d’un cotxe, ho celebren i s’enorgulleixen. S’exhibeixen sense arrogància i amb soltura i posen amb una naturalitat envejable. Coco Chanel va dir “ la bellesa comença en el momento en que decideixes ser tu mateixa”. Jo he de dir que no he vist en cap passarela, la gràcia, l’estil, i la confiança amb que la gent de les tribus del riu Omo es mou, incloent els salvatges Mursi.